miércoles, 15 de diciembre de 2010

Respostes a l'Ossa Menor

El passat 26 de novembre vaig conèixer uns amics molt especials. Es tracta dels nens i nenes de P3, P4 i P5 del col.legi "La Sagrera" de Santa Eulàlia de Ronçana.

Resulta que les seves classes tenen aquest any noms relacionats amb el món de l'astronomia. Les classes de P3 es diuen "El Sol" i "La Lluna". Les classes de P4 són "La Terra" i "Saturn" i els de P5 són "L'Ossa Major" i "L'Ossa Menor". Per això vaig voler conèixer els nens d'aquestes classes i així els podia explicar millor en persona coses sobre el nom de la seva classe.

Va ser tot un dia en el que ens vam divertir molt fent tallers relacionats amb l'astronomia i mirant imatges molt xules de l'Univers. Vam fer un coet, cràters a la Lluna, models en petitó dels planetes, la nostra pròpia màquina de fer constel.lacions, ...

Tot i això, el temps se'ns va fer molt curt i van quedar moltes preguntes sense respondre. Per això, els nens de la classe de l'Ossa Menor em van preparar una llista de preguntes sobre astronomia que ara intentaré respondre el millor que pugui des de la distància. Espero que la seva mestra Elisenda (per cert, una mestra genial!) els hi pugui explicar tot allò que no entenguin en les meves respostes (és molt més fàcil explicar les coses en persona i molt difícil fer-ho en quatre línies).

En fi... Una salutació a tots els nens i nenes i a les mestres del col.legi "La Sagrera". Ha estat un veritable plaer conèixer-vos.

I si qualsevol del lectors d'aquest bloc encara té més dubtes i me'ls vol enviar, estaré encantat de contestar el millor que pugui.

Una abraçada a tots,

Josep Manel





ESTRELLES I CONSTEL·LACIONS

Martí: Quina és l’estrella que està més a prop del Sol?

L'estrella més propera al Sol es una estrella anomenada "Pròxima Centauri" (quin nom més adequat, oi?) de la constel.lació del Centaure. Es troba "només" a uns 40 milions de milions de quilòmetres i si poguéssim anar tan ràpids com la llum, tot i això, trigaríem més de 4 anys a arribar-hi. Malgrat estar tan a prop nostre no es pot veure sense l'ajuda de telescopis perquè és una estrella molt petita (7 vegades més petita que el Sol) i freda (3000 graus més freda que el Sol),  de color vermell i brilla molt poc. 





Laia: Quina és l’estrella que està més lluny del Sol?

L'estrella més llunyana que hem pogut veure fins ara es va descobrir a primers de 2009 amb la col.laboració d'uns astrònoms espanyols. De fet, més que l'estrella, el que es va poder observar va ser l'explosió d'aquella estrella com a supernova. Aquella estrella estava tan lluny que la llum d'aquella explosió ha trigat a arribar-nos a nosaltres uns 13000 milions d'anys. En aquell moment, l'Univers feia molt poc que s'havia creat (només uns 500 milions d'anys), així que, a més de ser l'estrella més llunyana també és la més vella que coneixem.



Laura: Les estrelles de l’Ossa Menor es mouen?
Totes les estrelles que veiem al cel es mouen. Estan girant al voltant del centre de la nostra galàxia, la Vía Làctia, a una velocitat molt gran. El nostre Sol, per exemple, cada segon es mou 220 km al voltant del Centre Galàctic.
No he trobat cap animació de l'Òssa Menor. Però sí del moviment de les estrelles de l'Ossa Major i de com en el futur la visió que tenim de la constel.lació s'anirà deformant. Això sí, aquesta animació recorre 200000 anys. El moviment de les estrelles durant la vida d'una persona no és tan evident com això:



Hugo: Perquè l’Ossa Major té moltes estrelles?
Les constel.lacions són dibuixets al cel que la gent ha fet unint les estrelles del cel. Així doncs, una constel.lació pot ser tan gran o petita com decidim que sigui, segons quantes estrelles necessitem per fer el dibuixet de l'Òssa, per exemple, ajuntant puntets.

Marc F.: Les estrelles que tenen foc pel darrere com una cua... existeixen? (com la de Nadal)
Sí, Marc. Però de fet no són estrelles com el Sol, sinó que li diem cometes. Els cometes són grans boles de neu bruta que viatgen entre els planetes del Sistema Solar i que quan s'apropen molt al Sol es comencen a desfer i van deixant restes pel seu camí. Aquestes restes fan rebotar la llum del Sol, com si fossin petits miralls, i això és la cua del cometa que veiem des de la Terra. D'aquests cometes es veuen sovint al cel (cada pocs anys hi ha algun prou brillant). Un cometa molt famós és el cometa Halley, que es pot veure cada 75 anys.


Oriol: Quan s’acabi el gas del Sol què passarà?
Quan el Sol ja no tingui més gas per anar produint llum, aleshores s'anirà apagant de mica en mica fins a convertir-se en una nana blanca. Abans d'això, però, el Sol passarà per altres etapes a la seva vida en les que es farà molt gran, convertint-se en una gegant vermella. Quan jo era petit i em vaig assabentar d'això em vaig preocupar molt, perquè no volia que el Sol s'apagués. Després em vaig adonar que, de fet, encara falten molts i molts anys perquè això passi (uns 4500 milions d'anys) i no cal preocupar-se: Cada cop que vulguem anar a la platja a jugar amb la sorra l'aigua de ben segur que el Sol estarà encara allà per donar-nos la llum i la calor que tant ens agrada.


PLANETES

Carla: Perquè Mercuri té cràters?

Quan es van formar els planetes, hi havia molts asteroides (que són com muntanyes volant per l'espai). Aquests asteroides xocaven contínuament contra els planetes i els hi feien forats (els cràters) a la seva superfície. Els planetes grans, com ara la Terra, tenen per sota de la seva escorça, una capa de lava (com la que surt pels volcans de tant en tant) que fa que l'escorça llisqui i uns continents xoquin amb els altres de tant en tant (molt de tant en tant, parlem de milers d'anys, i a més de forma suau). Així és com es formen les muntanyes, per exemple, pel xoc de dues plaques d'escorça. Aquests xocs, que provoquem molts terratrèmols, canvien l'aspecte dels cràter dels que parlàvem al començament. Per això a la Terra hi ha pocs cràters visibles avui dia (només podem trobar els cràters més nous que encara no ha donat temps d'esborrar). A Mercuri, o a la Lluna, en ser més petits que la Terra, no hi ha cap capa de lava per sota i no s'esborren els cràters que hi hagi a la seva superfície. Per això tenen molts cràters. És com si fessim un dibuix a la pissarra i no el poguéssim esborrar, perquè hem perdut el borrador. Al final, si fem molts dibuixos un darrera l'altre, la pissarra estarà molt bruta.








Marc F.: Perquè Venus té tants núvols?
L'atmosfera de Venus és molt densa i està composada de diòxid de carboni (el gas en que convertim l'oxigen que respirem les persones). A la Terra, aquest gas és absorbit de nou per les plantes, que tornen a produir oxigen i el cicle comença un altre cop. A Venus, com que no hi ha plantes, el diòxid de carboni es va acumulant i acumulant i l'atmosfera es va fent cada cop més i més densa. Els núvols de Venus estan fets d'àcid sulfúric (una sustancia molt corrosiva que desfa tot el que toca). Aquest àcid sulfúric vé de l'interior de Venus i es alliberada a l'atmosfera perquè a Venus hi ha molts volcans que van treient molta lava cap a fora.






Gabriel: Com es mou la Terra?
La Terra és com una baldufa que gira i gira mentre dona voltes al voltant del Sol. Els astrònoms, el moviment de girar li diem rotació i al fet de donar voltes al voltant del Sol li diem translació. Igual que una baldufa quan està a punt de caure, la Terra també fa altres moviments més estranys, com ara la precessió. Aquesta precessió és la que fa que no sempre el pol Nord miri cap a l'estrella Polaris. Fa 13000 d'anys, l'estrella que marcava el nord en el cel era l'estrella Vega, de la constel.lació de la Lira, i ho tornarà dintre de 13000 anys més.

Santi: Perquè el planeta Mart és vermell?
El color vermell de la superfície de Mart es dóna perquè tota la terra i sorra que hi ha esta molt "rovellada". Això passa perquè les roques i sorra d'allà tenen molt de ferro en la seva composició.








Unai: Perquè Júpiter té una taca?

La gran taca vermella de Júpiter és un gran huracà (una tempesta molt gran amb forma d'embut). Però aquest huracà a Júpiter és espectacular. Penseu que es va descobrir l'any 1664 (fa més de 300 anys) i encara hi dura la mateixa tempesta. A més la gran Taca de Júpiter té més del doble que el tamany del planeta Terra. Us imagineu una tempesta tan gran i llarga? No tindriem gaire dies de bon temps per sortir a jugar al parc!!



Andrea: Perquè Júpiter té ratlles fosques i clares?

Les ratlles de Júpiter són núvols que tenen un color diferent, perquè estan composades de diversos materials (amoníac, sofre, ...), i que, com Júpiter gira tan ràpid i als forts vents es desfan en forma de ratlles.


Marc B.: Perquè és tan gran Júpiter?

Tinc un amic que quan arribem al menjador per dinar sempre arriba el primer i es menja tot lo bo del menú abans que ningú. Quan arribo jo ja no queda gaire menjar a taula per poder escollir. No sé com s'ho munta, però sempre arriba el primer. Amb Júpiter passa una mica el mateix. No sé perquè va ser ell qui va agafar tot el que hi havia que el Sol no volia quan es va formar i s'ho va "cruspir" ell per a ser tan gran. Suposo que devia arribar el primer. Quan la Terra va començar-se a formar, Júpiter ja s'havia agafat per ell tot el que va voler i la Terra es va haver de conformar amb el que quedava. A més, el meu amic, quan més menja, més gana té. Júpiter igual, quan més gran és, més material atrau degut a la força de la gravetat i més gran es fa.

Oriol: Perquè Saturn té anells?
Els anells de Saturn són, de fet, molts trossos de gel que estan donant voltes a Saturn. Però no és un anell sòlid com els que trobem a les joieries. Es creu que, durant el procés de formació, Saturn va trencar una de les seves llunes, que es va desfer en molts trossets que van seguir donant voltes a Saturn, formant l'anell que veiem des de la Terra.




Hugo: Perquè Saturn té moltes anelles? (7)
Quan es va descobrir que Saturn tenia un anell, només es va poder veure un i prou. Però de mica en mica, es van anar utilitzant telescopis que ampliaven la imatge cada cop més. Així es va dir que no només hi havia un anell, sinó més d'un amb espais buits entremig. Però de fet, si mireu una imatge dels anells de Saturn de prop veureu que no hi ha només 2, 3 o 7 anells, sino molts més anells. 



I es que, en veritat, com que els anells són trossos de gel petits, de fet podrien dir fins i tot que no hi ha cap anell, sino que són moltes llunes petitones que donen voltes a Saturn. O sigui que depén de què entenguem per anell en trobarem més o menys.


Yara: Perquè el 1r anell de Saturn és més gran?

Quan una lluna dóna voltes a un planeta, hi ha zones on el satèl.lit no es troba a gust i no es queda massa temps. I al contrari, hi ha altres regions on un satèl.lit pot estar-se molt de temps de forma estable. A l'anell de Saturn, on hi ha forats és allà on els trossos de gel que el formen no estan a gust i marxen d'allà i els anells més grans és on hi ha més trossos de gel perquè es queden allà més temps. Per això hi ha anells a Saturn de mides diferents i forats entre ells.

Andrea: Perquè Saturn té unes ratlles fines?
Les ratlles fines de Saturn són els seus núvols que s'estiren per l'efecte del vent tan fort que hi ha (el vent de Saturn va a 1800 km/h). Això mateix li passava a Júpiter i a les seves bandes, recordeu?

Adrià: Perquè Saturn és marró i groc?
Els colors de Saturn són degut al color dels seus núvols, que és l'únic que veiem. No tots els seus núvols estan composats dels mateixos elements i per això tenen colors diferents.

Nelson: Perquè Urà és tan clar (blanc)?
El color d'Urà (més aviat blavós) és perquè contè metà, que té aquest color perquè absorbeix tota la llum vermella, a la seva atmosfera.







Aitana: Perquè l’últim planeta (Neptú) és tan blau?
Igual que Urà, Neptú conté molt metà, donant-li aquest color blau tan maco.

Martí: Perquè Neptú té taques blanques?
Les taques de Neptú són també huracans de la seva atmosfera, igual que passava amb Júpiter i la seva gran taca fosca. La gran taca fosca de Neptú es va observar l'any 1989. Quan 5 anys després un telescopi anomenat Hubble va voler observar-lo de nou, resulta que ja havia desaparegut. O sigui que les tempestes de Neptú sembla no triguen tant a marxar com a Júpiter.



ALTRES

Marc B.: Perquè la gent del Pol Sud per estar rectes ha de fer el pi?
La gent del Pol Sud no cal que facin el pi tot el dia per anar de casa a l'escola o al parc (us imagineu com seria tirar-se per un tobogan si haguéssim d'anar cap per avall tot el dia?). Per sort, els nens del pol sud poden jugar al parc sense necessitat de treballar en un circ!! La Terra és com una pilota rodona. Hi ha una cosa, que els astrònoms anomenem gravetat, que ens fa caure cap al centre de la Terra (per sort, no ens enfonsem cap avall i el terra ens manté a part de fora de la Terra). Fixeu-vos que no he dit que caiguem cap avall, sinó cap al centre de la Terra. Per nosaltres el centre de la Terra està sota els nostres peus i quan fem un salt tornem a caure cap avall, oi? Doncs per un nen del pol sud, el centre de la Terra també es troba sota els seus peus i també cau cap avall, però el seu 'avall' i el nostre no és el mateix perquè el centre de la Terra es troba en direccions oposades. Si fossim un nen en el pol sud caminaríem exactament igual que com ho fem aquí. De fet, pels nens del pol Sud els que estem al revés som nosaltres!

Yara: Perquè els planetes roden al voltant del Sol?
La mateixa força de la gravetat que ens fa estar pegats a la superfície de la Terra és la que fa que la Terra, i els altres planetes, girin al voltant del Sol. La Terra pesa més que nosaltres i per això ens atrau cap al seu centre. Doncs bé, el Sol pesa mooolt més que la Terra, i per això els planetes es veuen atrets pel Sol. Si la Terra no es mogués mica, el Sol faria que poc a poc anéssim caient cap a ell i acabaríem xocant-nos contra el Sol. Però per sort la Terra es mou i el màxim que pot fer el Sol és anar tibant cap a ell, com si estiguéssim lligats amb una corda imaginària i la Terra no es pot separar del Sol més del que ens deixa la corda imaginària. Això és una sort, de fet, perquè si ens allunyéssim massa del Sol començaríem a tenir molt de fred i la Terra no seria un lloc massa maco per viure-hi.

Marc F.: Perquè floten els astronautes dins el coet quan s’han tret el cinturó?

Imagineu que el coet encara no s'ha enlairat. Si estem a dins del coet i saltem d'una cadira, nosaltres caiem cap avall, però com el coet esta quiet i no cau, aleshores al final toquem el terra del coet. Però què passa si el coet no està quiet i també cau com nosaltres? Mai tocaríem el terra del coet, perquè el coet també cau a la mateixa velocitat que nosaltres. És el mateix que passa en un parc d'atraccions, a la muntanya russa. Quan el tren de la muntanya russa cau en caiguda lliure, sembla que ens aixequem el cul de la cadira i és perquè estem caient a la mateixa velocitat que ho fa el trenet. Doncs això mateix és el que li passa a un astronauta. A l'espai, el coet i l'astronauta cauen a la mateixa velocitat i sembla com que l'astronauta sura i no cau, però en realitat tots dos, coet i astronauta, estan caient cap a la Terra. El que passa és que no cauen pel mateix que la Terra no cau cap al Sol, perquè el coet s'està movent i l'únic que pot fer la Terra és lligar-lo una mica amb la corda invisible que parlàvem abans.


Aitana: Perquè els coets tenen una punta a dalt tant punxeguda?
Els coets quan s'enlairen i, sobretot quan aterren, necessiten tenir aquesta forma punxeguda.  De fet, és el mateix que els hi passa als nedadors a la piscina. Quan fan un salt en trampolí cap a l'aigua, si cauen de planxa es fan molt de mal a la panxa. Però si salten de cap amb els braços estirats per assemblar-se als coets, aleshores sembla que l'aigua els hi llisca pels costats i ja no fa tant de mal. Si un coet no tingués aquesta forma, quan entrés a l'atmosfera de nou xocaria de sobte amb l'aire de l'atmosfera i es donaria un bon cop de sobte. Això podria trencar el coet. perquè això no passi se'ls hi dóna aquesta forma. És curiós però, un cop el coet està fora de l'atmosfera de la Terra ja no importa la forma que tingui. Podria ser quadrat, rodó o amb forma de salsitxa i aniria igual de ràpid o lent, perquè a l'espai no hi ha aire que el freni.





Santi: Perquè sempre funcionen i no s’apaguen els coets a l’espai?

Heu jugat mai al hockey de taula? Hi ha a molts centres comercials. Fiques una moneda a la taula i comença a sortir aire i surt un disc per un costat de la màquina. Aleshores, quan poses el disc pla sobre la taula, el disc sembla que sura. I quan li dones un cop, el disc comença a lliscar i va molt ràpid. Sembla que si la taula fos més llarga, el disc podria continuar i continuar sense parar-se mai. En canvi, quan la moneda s'acaba i ja no hi surt aire, el disc és molt difícil fer-lo moure. Doncs a un coet li passa el mateix. Quan un coet s'enlaira li hem de donar un cop molt fort per fer-lo sortir. Però un cop està a l'espai, com allà no hi ha res que el freni, doncs pot viatjar sense problemes i no necessita cap motor que el continuï empenyent. Només cal que tingui uns petits motors per canviar de direcció.



Adrià: Perquè no surt foc dels coets quan són a l’espai?


Com ja li he dit al Santi en la seva pregunta de perquè funcionen els coets a l'espai, amb el cop inicial que li donem en sortir de la Terra, el coet pot viatjar sense haver d'encendre els motors durant tot el viatge. Això, de fet, és una sort, perquè els motors no podrien funcionar a l'espai, encara que volguéssim. El foc necessita l'oxigen que hi ha a l'aire respirem per poder cremar. Si en una habitació no hi hagués gens d'oxigen, no podríem encendre foc. Això és el que passa, per exemple, quan una espelma la tapem amb un got. L'espelma continua cremant fins que l'oxigen s'acaba i aleshores s'apaga.









Doncs bé. A l'espai no hi ha gens d'aire i per això no es poden encendre els motors de combustió per empènyer el nostre coet.

Adrià: Perquè els coets tenen una finestra rodona?
Les finestres dels coets són rodones perquè així són més fortes i resistents. Els primers coets que es van fer tenien les finestres quadrades, però sempre es trencaven. Així que estudiant quina era la millor forma de la finestra perquè no es trenqués van arribar a la conclusió que havien de ser rodonetes.


Marc B.: On viuen els extraterrestres?
perquè hi hagi vida en un planeta s'han de complir una sèrie de
condicions. La més important de totes és que hi hagi aigua líquida. I no
només es necessita l'aigua per beure-la. La vida a la Terra creiem que es
va formar a dins dels oceans, protegida de les radiacions molt
energètiques que hi havia quan la Terra es va formar i que no haguessin
permès que es formés la vida. L'aigua els hi feia d'escut als primers
microbis que van a aparèixer a la Terra i de mica en mica es van anar
transformant, evolucionant fins a criatures més complexes, que podien
sobreviure fora de l'aigua, com ara els humans. Si un planeta està massa
lluny del Sol, l'aigua es congela, convertint-se en gel. Si pel contrari
està massa a prop, l'aigua s'escalfa massa i s'evapora com quan estem
bullint aigua per fer una sopa a la cuina. Al Sistema Solar, només la
Terra es troba dins de la regió on l'aigua pot estar líquida a la seva
superfície, però potser al voltant d'altres estrelles i ha planetes on
l'aigua pot ser líquida. 
 
Marc F.: En quin planeta viuen els extraterrestres?
Fins ara no hem pogut detectar vida fora de la Terra ni em pogut parlar
amb extraterrestres d'altres móns. Potser algun dia en trobarem en algun
lloc però, ara per ara, els únics extraterrestres que hem conegut són els
que apareixen a les pel.lícules i dibuixos animats, que són inventats
pels propis éssers humans. Hi ha molta gent que diu haver-los vist i fins
i tot parlat amb ells, però quan els científics investiguen a fons sempre
resulta que no és veritat i que els OVNIS no existeixen.

Marc F.: Perquè els extraterrestres són verds?
No sabem com són els extraterrestres, perquè no hem vist cap. Però, en cas
que existissin, podrien ser molt diferents dels humans. Estem acostumats a
veure les persones amb 2 ulls, un nas, una boca, dues orelles, etc... Però
res ens assegura que la vida a tot arreu de l'univers hagi de ser així. O
sigui, seria molt estrany que els extraterrestres fossin com els humans i
l'unica cosa diferent fos que tenen la pell verda. Segurament tampoc no
s'assemblin a cap animal dels que coneixem (llangardaixos, mosques, ...).
Encara no tenim prou imaginació com per intentar endevinar com són els
extraterrestres (tot i que hi ha gent que ho intenta contínuament).


Tots: Quina és la feina d’un astrònom? 
 
Hi ha molts tipus d'astrònoms. Hi ha un tipus d'astrònom que es dedica a observar el cel. Mira les estrelles amb el seu telescopi durant la nit i intenta trobar-hi alguna cosa interessant. Alguns d'aquests astrònoms troben alguna cosa que ningú sap explicar perquè és així, o fins i tot, com pot ser que existeixi. Aleshores un altre astrònom intenta explicar aquesta nova incògnita i proposa una teoria. Moltes vegades, per demostrar que aquesta teoria és encertada cal observar de nou el cel amb un telescopi més potent encara o que pugui mirar més objectes d'aquests estranys, per saber si tots són iguals i si la teoria explica aquests nous casos també. Aleshores necessitem un altre tipus d'astrònom que es dediqui a dissenyar i construir el nou instrument que tots els astrònoms estan demanant a crits. Jo sóc un astrònom d'aquest últim tipus. Estic construint un telescopi, anomenat Gaia, que enviarem a l'espai per observar moltes més estrelles de les que mai s'han observat i que ens ajudarà molt a saber com és la nostra Galàxia, com es va formar, com són les estrelles que la formen, i moltes altres coses més. Però de fet, també em dedico a mirar el cel amb telescopis i a proposar teories sobre el que veig. Així que els astrònoms fem una mica de tot per intentar entendre el que volem saber. És una professió molt xula, tot i que una mica difícil.

Yara: Perquè ha triat aquesta feina?
Durant la meva visita al vostre cole i amb les preguntes que m'heu fet haureu vist que hi ha moltes coses de l'Univers que són meravelloses. L'Univers és molt gran, molt bonic, molt interessant i misteriós. I nosaltres vivim en una casa dins d'una ciutat molt petitona, dins d'un continent que hi ha a dins de la Terra. I la Terra és un planeta molt petitó comparat amb Júpiter o el Sol. I el Sol és una estrella no massa gran, hi ha de molt més grans. I totes aquestes estrelles estan dins de les galàxies, on hi ha milions d'estrelles com el Sol. I així podríem continuar i continuar fins adonar-nos que nosaltres som molt petitons i que hi ha moltes coses més a descobrir en l'Univers que no tenim ni idea de com són. Per què l'Univers és tan gran? Jo no necessito tant d'espai ni per jugar un partit de futbol!! Si m'encanta mirar els colors de les flors de camí a casa, imagineu com em puc quedar de meravellat mirant les estrelles i galàxies del cel! Hi ha moltes coses que desconeixem de l'Univers i jo vull ser un dels que ajudin a descobrir coses noves de l'Univers. Per això m'he fet astrònom. Per conèixer una persona no és suficient saber com és la seva ungla del dit, necessitem mirar la persona sencera, els ulls, la boca, el nas, els braços, ... Jo vull conèixer l'Univers i no em vull quedar només en conèixer la Terra. Necessito mirar l'Univers sencer per intentar entendre perquè estic aquí.